Meteorits Col·leccions Expedicions Ciència Videos
Ksar Ghilane 002 - SHE
(KG 002)
Publicacions Analítiques 3D Microscopi Electrònic Microscopi Polaritzador Imatges
KG 002 Ha resultat ser un meteorit molt especial i l'aventura intel·lectual de la nostra vida.
Hem d'agrair a en Jordi Llorca que ens hagi volgut fer partícips en tot moment del procés d'estudi is ens hagi permès col·laborar en alguns aspectes.
Però què és el que converteix a aquest meteorit en una pedra tant especial? El seu origen, és una pedra del planeta Mart.
Cal explicar aleshores com ha fet aquest llarg camí. Fa milions d'anys, Mart era un planeta geològicament actiu, és a dir, tenia un nucli fos i activitat volcànica. Aquesta activitat volcànica va portar cap a la superfície del planeta roques ígnies procedents del mantell. La nostra pedra de Mart es va formar fa 120 milions d'anys, just abans de que el nucli del planeta es refredés fins al punt de deixar de tenir un nucli fos. Va quedar així enterrada a certa profunditat fins fa 3 milions d'anys, quan un xoc cataclísmic la va arrencar del planeta i la va llençar a l'espai. Així, va entrar en òrbita al voltant del Sol, una òrbita perillosa, doncs fa 10.000 anys es va creuar amb la de la Terra. Tal i com podeu llegir a l'apartat de publicacions, el viatge no el va fer ella sola. Un dels grans descobriments que ens ha portat KG 002 és que dels 100 i pico meteorits de Mart, KG 002, Los Angeles i NWA2800 van fer el camí junts, doncs tenen el mateix origen marcià, demostrat per les seves composicions idèntiques. (veure les analítiques)
I així va ser com el nostre meteorit va aterrar al desert del sud de Tunísia i a la nostre tercera expedició a aquesta zona, el 10 de gener de 2010, una pedra que no semblava un meteorit va cridar la atenció d'en José Vicente. El motiu de l'atenció va ser el fet que es tractava d'una pedra ígnia de color verdós en un terreny sedimentari de color crema. A primer cop d'ull semblava tenir uns petits restes de crosta de fusió, però tant poc marcats que també podria ser qualsevol altre cosa. Els podeu intuir a la imatge 3D. Tot i així, li vam donar el tractament de meteorit, vam seguir el protocol com a tal i va rebre el nom de "La Pedra Rara". Aquella mateixa campanya ens va reportar 3 meteorits més, de manera que no li vam fer tant cas com es mereixia fins que no vam tornar a casa i vam llescar uns trossos de meteorits per a que en Jordi Llorca els examinés.
Al voltant d'un mes després del seu descobriment, els fragments disposats per a ser analitzats van ser portats a la UPC i un primer examen ràpid ja va fer exclamar a en Jordi un "Hum, interessant, interessant", de manera que es va procedir a fer làmines primes de totes les mostres. Les primeres operacions a fer eren examinar les làmines primes, amb una segona conclusió de "Hum, interessant, interessant". Ara ja calia anar a usar les màquines grans, el microscopi electrònic. La mala sort va ser que tot just uns dies abans de la hora concertada aquest caríssim microscopi es va espatllar i no va ser possible fer la sessió fins el 7 de juny. En aquella sessió, les imatges de la qual podeu veure a la part de Microscopi Electrònic es va confirmar definitivament la naturalesa marciana de "La Pedra Rara"
La sessió d'un parell d'hores de durada ens va proporcionar prop de 100 imatges d'altíssima resolució que calia endreçar i posar a disposició dels científics que havien de col·laborar en l'estudi. Aquesta tasca la va portar a terme en David, creant el mapa que podeu veure a la secció Microscopi Electrònic, on partint de una imatge general es pot clicar sobre una part del mosaic per veure'n la imatge completa.
De la imatge de mosaic també van sortir unes imatges completes que amb un tractament adequat van resultar fins i tot força estètiques. Les podeu veure aquí.
De la mateixa manera es va portar a terme una sessió amb el microscopi polaritzador, que va proporcionar també gran quantitat d'imatges i en David les va organitzar de la mateixa manera que les del microscopi electrònic, les podeu veure a la secció Microscopi Polaritzador.
Per a efectuar el estudi definitiu d'una meteorit d'aquesta importància, calia disposar de mitjans que no estan disponibles al nostre país, així es van involucrar en la investigació a alguns dels científics més prestigiosos en aquest camp, com en Addi Bischoff, Ulrich Ott, Andreas Pack, Julia Roszjar, Julia A. Cartwriht, Silke Merchel, Georg Rugel, Leticia Fimiani i Peter Ludwig. Principalment de institucions alemanyes com el Institut für Palnetologie, el Max Planck Institute für Chemie, la University of West Hungary, la Universität Göttingen, el Hemholtz-Zentrum, la TechnischeUniversität de München i el California Institute of Technology.
Entre tots els implicats es van obtenir, de vegades de manera duplicada i triplicada en centres diferents per a verificar els resultats, els anàlisis químics i d'isòtops que podeu veure a la secció d'Anàlisis.
El estudi definitiu, admès per a publicació el dia 1 de gener de 2013 a la prestigiosa revista Meteoritics and Planetary Science (MAPS) de la Meteoritical Society i que apareix a la portada (!!!!) de la revista corresponent a abril 2013.
De la mateixa manera a la revista AstronomiA d'abril 2013 podeu trobar un interessant article en castellà també sobre aquest interessant meteorit.
En resum, els estudis que es mostren a les publicacions arriben a les següents conclusions:
1 KG 002 És Un basalt volcànic pertanyent a la Família de les shergottites. És el meteorit marcià més ric en maskelinita que es coneix. Absolutament tota la plagioclasa inicial del basalt es va transformar en maskelinita pel fort impacte que va arrencar la roca de Mart, cosa que també va provocar la gairebé total pèrdua d'Heli en el meteorit.
2 KG 002 prové d'un fragment de Mart que es va formar fa uns cent vint milions d'anys. Poc després va cessar l'activitat volcànica a Mart. La durada de l'activitat volcànica en un cos del sistema solar ve determinada per la seva mida, com més gran és la mida, més temps reté la calor produïda per la desintegració dels isòtops radioactius naturals i més s'allarga el vulcanisme. Així, a la Terra encara té lloc la formació de basalt, mentre que a Mart l'activitat volcànica va cessar fa uns pocs centenars de milions d'anys, a la Lluna va cessar molt abans perquè és molt més petita, fa uns dos mil cinc-cents milions d'anys , i en els asteroides només va durar unes desenes de milions d'anys des que es va originar el Sistema Solar, fa uns quatre mil sis-cents milions d'anys. L'edat dels meteorits ens permet conèixer de manera directa la durada del vulcanisme en diferents enclavaments del sistema solar.
3 KG 002 conté un alt contingut en europi i la seva composició isotòpica en gasos nobles (neó, argó, criptó i xenó) indica que es va formar molt a prop del mantell de Mart. És, possiblement, la roca més profunda de Mart que es coneix.
4 A partir de l'anàlisi de radioisòtops es dedueix que la grandària de KG 002 quan va entrar a l'atmosfera terrestre era de mig metre, aproximadament. Tenint en compte la mida del meteorit trobat i considerant la pèrdua de massa per fricció amb l'atmosfera no és previsible que hi hagi més fragments de KG 002 que el que van recuperar José Vicente i David.
5 El xoc d'un altre meteorit que va arrencar a KG 002 de Mart va tenir lloc fa uns tres milions d'anys. Això es calcula a partir de l'anàlisi d'isòtops d'argó, beril·li, alumini, manganès, etc. produïts en el meteorit mentre va estar exposat als raigs còsmics en l'espai, després de ser arrencat de Mart. A l'espai, els raigs còsmics de la Galàxia i el vent solar transmuten els elements químics dels meteorits i es creen isòtops radioactius que tornen a transformar un cop aquests cauen sobre la superfície de la Terra, on el camp magnètic i l'atmosfera ens protegeixen de manera efectiva de l'acció dels raigs còsmics. Mesurant la proporció d'isòtops de determinats elements podem saber el temps que el meteorit ha estat «vagant» per l'espai, o el que és el mateix, en quin moment va ser arrencat del seu cos progenitor, ja sigui un asteroide, la Lluna o Mart .
6 KG 002 és gairebé idèntic a dues shergottites recuperades fa uns anys: Los Angeles el 1999 (dos fragments d'uns 450 i 250 g) i NWA 2800 al Marroc, 2007 (un fragment de gairebé 0,7 kg). La seva composició química, mineralògica i isotòpica és idèntica. A més, els tres tenen la mateixa edat. Tot indica que aquests tres meteorits trobats en llocs diferents procedeixen del mateix xoc que va ocórrer a Mart fa uns tres milions d'anys. Els tres van ser expulsats a l'uníson però van caure en moments diferents sobre la Terra, amb una separació de només uns milers d'anys. És la primera vegada que es posa de manifest l'existència de meteorits procedents de Mart d'aquest xoc, el que significa que pot haver un eixam de fragments expulsats de Mart amb una òrbita que creua a la de la Terra i que, periòdicament, origina meteorits marcians. Tot un regal del cel!
Com a conclusió: Aquest meteorit ens ha portat a fer realitat el nostre somni de contribuir a la ciència i d'aprendre encara molt més del que sabíem, també ens dona un motiu més per a divulgar aquesta ciència al gran públic.
